Castell de la Comanda Hospitalera d’Avinyonet
Conjunt arquitectònic
Del castell (o castell-comanda) d’Avinyonet resten diverses construccions que foren edificades en moments també diferents.
L’edifici més ben conservat és una fortificació de planta rectangular situada a migjorn de l’església, coneguda en l’actualitat com a cal cagó. Ha estat reformada en bona part i fins fa poc estava habitada. Els seus carreus són poc treballats i formen unes filades ben arrenglerades. Té una longitud d’uns 7 m. i una amplada d’uns 5 m. Els murs de ponent i llevant amb un alçada d’uns 7 m., són els més ben conservats. La façana nord que dóna a una placeta, té restes d’un talús i en època moderna se li han obert algunes finestres i portes. Entre aquest edifici i el mur sud, hi ha una pared més moderna on s’obre un portal de 140 cm. d’amplada, acabat amb un arc de mig punt format per 9 dovelles de 60 cm. que en algun moment degué ser l’entrada principal de la fortalesa i que ara dóna accés a un jardí. Hi ha altres vestigis del recinte murat com les restes d’una torre quadrangular, al carrer dels Valls (o dels Fossos) en referència al fossat de l’antic recinte fortificat.
La comanda d’Avinyonet posseïa una capella dedicada a Sant Joan (actual biblioteca), que des del 1907 va desaparèixer i es va convertir en la Casa de la Vila tot i que conserva l’estructura rectangular de la capella i les pedres sense treballar de les cantonades. Segurament es va construir durant els segles XVI-XVII.
Per veure la imatge en gran feu clic aquí
Església de Sant Esteve
Actualment es troba ubicada dins el recinte del Castell de la Comanda Hospitalera d’Avinyonet.
L’església parroquial de Sant Esteve d’Avinyonet, amb elements de distinta cronologia, és actualment un edifici d’una nau, de planta rectangular, de murs emmerletats i atalussats per tal com restà integrada en el veí castell. El temple romànic fou reconstruït al segle XV (època de la fortificació) i reformat al segle XVIII. Amb l’entrada a llevant i l’altar a l’extrem de ponent, orientació capgirada en relació a la disposició tradicional dels temples cristians. Sobre la porta del segle XVIII es col·locà el timpà de la portalada romànica que tenia una imatge de Jesucrist avui molt malmesa.
Gran edifici que mostra elements de diferent cronologia. Actualment, i després de diferents reconstruccions, està format per una nau de planta rectangular amb l’entrada a llevant i l’altar a l’extrem de ponent, orientació capgirada en relació a la disposició tradicional dels temples cristians.
Per veure la imatge en gran feu clic aquí
Vil·la romana de la Font del Vilar
La Font del Vilar és un jaciment d’època romana que es troba enmig de la plana, a la urbanització del Mas Pau, prop del riu Manol, afluent de la Muga.
En funcionament entre els segles II aC i V dC, està format per un conjunt d’edificis bastits entorn d’un pati central i distribuïts en dues zones.
Per una banda hi ha la pars urbana, amb funcions residencials, on destaca un petit edifici termal annex, bastit entorn del segle II dC. Aquests banys consten de quatre àmbits: una habitació a cel obert on es trobava el forn, una estança calenta (caldarium), una de tèbia (tepidarium) i l’auleus del caldarium, una petita estructura absidiada on es feien les ablucions amb aigua calenta. Tot el conjunt s’escalfava mitjançant el sistema de l’hipocaust, un espai buit sota el paviment per on passava l’aire calent originat al forn. L’altra zona és l’àrea de treball (pars rustica), amb naus i magatzems de dolia, uns grans recipients de terracuita utilitzats per guardar oli, vi o blat. També es localitzaren dos dipòsits, possiblement relacionats amb la producció de vi.
S’hi han portat a terme treballs arqueològics els anys 1983, 1991 a 1993 i 2009, que han permès recuperar diversos materials: ceràmica comuna, de cuina i d’importació (estampada paleocristiana, T.S. brillant, T.S. sud-gàl·lica, T.S. africana), morters, àmfora sud-hispànica i africana. També s’hi ha recollit un conjunt de vidres (plats, fruiters, gots copes i gerres), així com objectes d’ornamentació de bronze i diferents utensilis domèstics i per a l’agricultura, fets de ferro. S’hi han recuperat també 6 monedes.
El Castellot
Conjunt arquitectònic
Situades al cim d’un petit turó, damunt l’aiguabarreig dels rius Manol i Rissec, hi ha les restes d’una torre de planta lleugerament ovalada, construïda amb pedres grosses unides amb argamassa. En l’actualitat només es conserven restes de la zona septentrional de l’edifici. El sector sud-est es troba, en bona part, enrunat. El mur de l’edifici tenia un gruix d’uns 125 cm. L’espai interior de la torre tenia un diàmetre de 180 cm.
És difícil poder datar aquesta construcció. Per les seves característiques, ha estat considerada una torre de guaita del castell d’Avinyonet, per tant una construcció de l’edat mitjana, tot i que això no ho podem pas assegurar sense fer-hi una excavació acurada. Val a dir que originàriament podria haver estat un edifici d’època romana, ja que s’han trobat pels voltants restes de tegulae i àmfores.
Ermita de Santa Eugènia
Temple religiós
Es troba situada al sud del poble (aproximadament a 1 km.) Es tracta d’una esglesiola d’una nau amb absis semicircular, d’orígen romànic, segurament del segle XI, modificada el XVII i restaurada pel Patronat Santa Eugència als anys 70.
Els Estanyols de Mas Margall
Paratge natural
Els estanyols de Mas Margall, situats al municipi d’Avinyonet de Puigventós, concretament a l’espai fluvial del Manol, ocupen una superfície d’unes 20 hectàrees. Es tracta d’una antiga gravera restaurada com a espai natural que conté dos petits estanys, una salzeda, comunitats d’herbassars humits i jonqueres i una zona de pastura seca. L’espai deu el seu origen a l’extracció d’àrids que s’hi va realitzar aprofitant que la zona era una terrassa fluvial del riu Manol on, al llarg dels anys, s’havien anat dipositant materials al·luvials, emprats en el sector de la construcció. Actualment l’espai està inclòs a l’inventari de zones humides i la Institució Alt Empordanesa per a l’Estudi i Defensa de la Natura (IAEDEN), a través d’un conveni amb el propietari, gestiona la zona estudiant i potenciant els seus valors naturals.
Paral·lelament s’han dut a terme un seguit d’actuacions per aconseguir un ús més respectuós d’aquest espai per part dels visitants. En aquest sentit, s’ha habilitat un aparcament i una petita àrea de picnic, així com dos aguaits amb vistes a dos dels estanyols, construïts expressament per observar amb comoditat les aus que freqüenten l’indret sense destorbar-les.
La Garriga
Paratge natural, cultural i paisatgístic
L’espai anomenat la Garriga és una zona poc coneguda allà on la plana de l’Empordà es comença a fer muntanya. El seu relleu és suau, ondulat i de poc pendent, l’alçada màxima del qual supera lleugerament els
Es tracta d’un paratge típicament mediterrani amb un excepcional patrimoni d’arquitectura de pedra seca que inclou feixes, parets, recs i barraques, construït i utilitzat pels habitants de la zona d’antuvi, però que ha arribat als nostres dies força abandonat i que requereix d’un esforç per conservar-lo i recuperar-lo.
Es tracta d’un indret sec i rocós, de terra baixa, ocupat, majoritàriament per garrigues de coscoll. Un territori que, tot i el seu aspecte aspre, inhòspit, no deixa de ser un indret que amaga molta vida.
El Rissec
Paratge natural
El Rissec és una riera de l’Alt Empordà, afluent del Manol pel costat dret i per tant de la Muga. Neix al terme de Terrades, sota la roca de la Penya. Travessa els termes de Cistella i de Llers i desemboca al Manol a Avinyonet de Puigventós.
El Manol
Paratge natural
El Manol és riu de l’Alt Empordà, afluent de la Muga pel costat dret. El seu nom nom podria derivar d’amnis (riu), amnolus (riuet) o manare (rajar).
Neix prop de Lliurona a la Tossa d’Espinau, a 1.089 metres d’altitud, i acaba al passadís de Vilanova de la Muga. És un riu de cabal irregular, com correspon a un riu mediterrani, amb secades a l’estiu i crescudes en època de pluja.
Pel que fa a la diversitat biològica, cal dir que és un riu ple de vida: el poblen les típiques espècies de riu català, barbs i truites, crancs de riu (actualment dominat pel cranc de riu americà, l’autòcton ha gairebé desaparegut), anguiles, serps d’aigua, salamandres, gripaus, granotes…
Les ribes estan plenes de la vegatació de ribera: verns, pollancres…
El Puig Ventós
Paratge natural
Altitud 132 m. Magnífica panoràmica sobre la plana empordanesa
Mas Rissec
Conjunt arquitectònic
Gran casal dels segles XVII – XVIII. Adossada a la casa hi ha una capella particular de la mateixa època.
Per veure la imatge en gran feu clic aquí
Mas Serra
Forma part de les Tres Cases
Mas Bosc
Forma part de les Tres Cases
Casal fortificat amb una massissa torre de defensa en el seu angle sud-est.
Mas Comelles
Forma part de les Tres Cases
Gran casal expoliat i destruït a les darreries dels anys 1970. Avui ja no en queda res.
Mas Vilà
Element natural
Pou de glaç de grans dimensions força ben conservat
Mas de la Torre o la Torre d’Avinyonet
Conjunt arquitectònic
Urbanització La Torre- Mas Pau
Conjunt arquitectònic
Restes d’una vil·la romana
Mas Pau
Conjunt arquitectònic
Masia molt ben restaurada on s’hi troba el restaurant del mateix nom.
La Font de la Torre
Paratge natural
La Font de Santa Eugènia
Paratge natural