S. XIX i XX

Durant la primera meitat del s. XIX els pobles de Boadella i Les Escaules continuen augmentant en nombre d´habitants ( Les Escaules passa de 191 h. L´any 1845 a 369 l´any 1860 i Boadella de 350 h. L´any 1845 a 368 l´any 1860. Durant aquells anys, tot i les guerres Carlistes ( Les Escaules fou saquejada l´any 1838 per una tropa carlista i l´any 1842 uns trabucaires assasinaren tres veïns de Boadella ) el conreu de la vinya i l´olivera era pròsper i també la fabricació de teules, rajoles i ciment que s´exportaven a altres indrets de la comarca. Aquesta prosperitat agrícola s´acabà degut a la fil.loxera, paràsit provinent d´Amèrica que matà totes les vinyes catalanes a finals del segle XIX. L´any 1883 la majoria de vinyes del municipi ja eren mortes, en total unes 412 hectàrees. Això provocà una greu crisis econòmica i una disminució d´habitants. Força jovent marxà dels pobles per trobar feina a les ciutats, alguns emigraren a Amèrica. A Boadella unes 14 persones emigraren a Amèrica entre finals del s.XIX i principis del s.XX i a Les Escaules unes 7 persones. Els principals destins eren Cuba i l´Argentina. Alguns tornaren rics al poble, altres s´establiren en aquells països i no tornaren mai més.

L´any 1860, per ordre del govern, es va disoldre l´Ajuntament de les Escaules i fou agregat a Boadella. L´any 1900 el municipi tenia 504 h. Que queden lluny dels 737 que sumamen Boadella i les Escaules l´any 1860. A principis del segle XX es construeixen els primers ponts per travessar el riu la Muga, les carreteres s´arrenjaren gràcies a la Diputació de Girona i s´orgeixen, al llarg del riu, les primeres centrals hidroelèctriques, algunes aprofitant els edificis d´antics molins. També era l´època més pròspera per les Societats de Socors mutus, fundades a finals del s.XIX ( La Caritat de Boadella l´any 1868 i La Concòrdia de Les Escaules l´any 1870, anomenada La Unió Escaulenca des de l´any 1902). Aquestes societats agruparen la majoria de veïns del poble per oferir serveis mèdics, comprar medicaments, pagar pensions per invalidesa o malaltia.

L´any 1928 es construïren els edificis de les escoles de Boadella i Les Escaules. Des de mitjans dels s.XIX fins aquell any les escoles havien estat en diferents cases del poble sense tenir edifici propi. L´any 1923 s´enderrocaren les restes que quedaven de l´església romànica de sant Martí de Les Escaules (s.XII-XIII). L´edifici encara tenia totes les estructures sols mancava la coberta.

La Guerra Civil ( 1936-39 ) provocà la mort de 11 joves del municipi, combatents del front republicà, dos joves més ( un d´ells secretari de l´ajuntament ) pels comitès Antifeixistes i un cop acabada la guerra (1939) nou veïns de Boadella, membres del centre Republicà local, foren afusellats pels nacionals al cementiri de Girona. També hi hagueren famílies, principalment de Boadella, que un cop acabada la guerra per por de represàlies s´exiliaren a França. Tot això provocà una devallada d´habitants ( 427 h. L´any 1943 ). L´any 1960 el nombre era de 417 h., un cop passat l´any de la fred –1956– que matà moltes oliveres del municipi i provocà una greu crisi en el sector oliverer comarcal.

Durant els anys 50 i 60 del s.XX es dugueren a terme les obres de construcció de l´embassament de Boadella tot i que la presa està construïda dins el municipi de Darnius. Algunes famílies que vingueren a treballar en les obres s´establiren després en el poble però continuà la devallada demogràfica ( 301 h. L´any 1970 i 261 h. L´any 1979. A principis dels anys 70 del s.XX comencen a construïr-se les primeres granges de porcí que ajudaren a que molts pagesos no abandonessin el camp (actualment hi ha uns 2.000 caps de porcí en el municipi ).

L´any 1980 fou pavimentada la carretera que uneix Boadella i Les Escaules suposant una gran millora per la comunicació entre els dos pobles. L´any 1981 el president de la Generalitat, Jordi Pujol i Soley, feu una visita oficial a Boadella. L´any 1989 s´inaugurà la instel.lació del telèfon públic a totes les cases del municipi. En els darrers anys s´han dut a terme moltes obres de millora en els dos pobles (clavegueram, abastament d´aigua potable, pavimentació dels carrers…), algunes cases serveixen de segona residència de gent de fora. També han sorgit dos restaurants ( un a cada poble ) i alguna casa d´allotjament de turisme rural, on hi treballen alguns veïns. En el futur, l´orientació vers el turisme, amb la construcció de nous equipaments, podria frenar la despoblació d´aquests pobles ( 230 habitants l´any 2003 ).