La política pels joves tampoc és una excepció i ens hem de mullar. Marina Ramió

Com tot en la vida, un s’ha de mullar i política no n’és una excepció. Ho he après dins la Joventut Nacionalista de Catalunya, doncs porto ja quasi tres anys amb ells. També ho he après aquest any i mig que fa que sóc regidora: els joves tenim multitud d’inquietuds i una d’elles per a molts és la política. Alguns ens decidim o ens empenyen a militar en una joventut política, n’escollim una i ja ens estem mullant. Decidim, ja marquem un pas a la nostra vida que afectarà moltes decisions que prenguem. La signatura d’aquell full d’inscripció marcaria un abans i un després a la meva vida, en un dia que no oblidaré mai -la meva va ser a Figueres, quan vaig decidir formar part de la Joventut Nacionalista de Catalunya-. Dins la JNC he après que un, a vegades, s’ha de mullar: recordo que vam fer primàries per a escollir el coordinador de Comarques Gironines, en les que hi van haver companys que van decidir no mullar-se. Això és respectable, però a mi el projecte del meu gran amic Jordi Bobet em va convèncer, em vaig mullar i ho vaig dir públicament. I ho tornaria a fer.

També en el meu inici de regidora em va tocar mullar-me i quan veia coses que potser no m’agradaven, tampoc em faig enrere. El temps dirà si les meves decisions van ser correctes, però almenys sé que vaig actuar com jo creia que ho tenia que fer.

Ara, amb la creació d’un nou partit com el PDECAT, portem tot l’ estiu mullant-nos, votant a les primàries i decidint. Però aquest partit va néixer amb un gran cop de timó que marcà molt com havia de ser. Els meus companys i amics de la Joventut Nacionalista de Catalunya ja vam estar treballant mesos abans en la creació d’aquest partit, una mostra més que els joves no fem de la política una excepció i ens mullem. I ara queden dues últimes eleccions: els consellers nacionals i les assemblees locals. No serà una excepció que jo digui el que opino en els dos àmbits i pot ser a molts no els agradarà. Però senyors, sóc jove i em mullo, i la meva opinió hi serà com en tantes altres ocasions.

No sóc l’única jove que em mullo. També hi ha altres joves que decidim i ens interessa la política, perquè des de la política és com es poden canviar les coses. Potser començant per les petites, però també afrontant cara a cara les grans. Els joves ens mullem també en la política si és necessari.

Marina Ramió Suñer

Regidora de Cultura de Boadella i Les Escaules