Els somnis a vegades es compleixen. Marina Ramió

Quan Bill Clinton l’any 2000 va deixar la presidència dels Estats Units d’Amèrica, jo era molt petita. Tenia dotze anys, camí dels tretze. I amb catorze anys, l’11 de setembre del 2001 ens canviaria a molts la manera de veure el món. Però hi havia una dona, una primera dama, que ja m’havia robat el cor. El seu nom era Hillary Clinton, la dona del president Clinton, que havia començat la seva carrera política i era senadora. Ella tenia una missió clara: tornar a la Casa Blanca, aquesta vegada ocupant el despatx oval. Jo era casi una adolescent que també va tenir un somni: -Hillary Clinton presidenta d’uns Estats Units del futur en que reconeixerien una Catalunya Independent..-

Gairebé han passat quinze anys des de que vaig tenir aquell somni i el de Hillary Clinton està a quaranta vuit hores de fer-se realitat: pot convertir-se en la primera dona presidenta dels Estats Units d’Amèrica, la primera potència mundial. Alhora, el meu tampoc està tan lluny: des de fa un temps, Catalunya va començar un procés i ara ja està en un punt de desconnexió. La independència del meu país, que amb quinze anys era un somni, està a tocar.

El gran somni de veure la meva política preferida reconeixent el meu país com un Estat Independent i Sobirà al món, el puc veure en quatre o cinc anys. Potser aquest no es farà realitat, però haver-lo pogut tocar amb els dits de les mans, haurà estat un plaer.

I wish you good luck tomorrow, Hillary Clinton. Just another dream: –Some day, you will be the president of the United States and the first president who visits the new free country of mine:-Catalonia.-

Sometimes, dreams come true

A vegades, els somnis es fan realitat