Es troba al fons de l’estany del mateix nom. Va ensorrar-se en el gran cataclísme que es produí a la Terra en esser crucificat Jesús. Resorgirà el dia que aquest torni una altra vegada a la Terra. Es diu que d’aquesta ciutat n’era fill Pilat, i a aquesta circumstància es deu la seva ruina.

Quan desprès de la Crucificació, el cònsul romà hagué de fugir de Jerusalem, va anar vagant a peu fins arribar a la població nadiua, i en veure-la enfonsada es precipità a l’estany, on encara es traba viu cercant casa seva inutilment. Ha de voltar i vagar mentre el món sigui món. Al migdia, i en dies de molta calma, en l’atmósfera de vora l’estany hom sent la fressa del seu caminar i com pregunta si encara hi ha món. El Dijous Sant es vere presentada al fons de les aigües l’escena de la Crucificació amb les tres creus del Calvari.

L’estany està maleït, per això si hom veu de la seva aigüa li fa mal. Segons uns, no s’hi crien peixo segons altres sí, però en esser pescats i posar-los a la paella per fregir-los prenen vida i fugen.

(Contada per Jan de les Vaques 1922)
(Amades, 1586 Rondallística”Folklore de Catalunya”)

FRONTAL DE SANT ESTEVE

A l’església de St.Esteve de Guils de Cerdanya hi podem veure una reproducció del frontal d’altar d’estil romànic amb el Pantocrator i diferents escenes de la vida de St.Esteve. Aquesta reproducció fou donada per Dr.Manuel Sacristàn, professor de la Universitat de Barcelona (la seva docència influí a molta gent que avui ocupa càrrecs a la nostra societat) en agraïment d’haver permès enterrar a la seva muller al cementiri del nostre poble, on més tard ell mateix hi fou sebollit.

El frontal original va ser portat eventualment a l’Exposició Interna-cional de Barcelona 1929. Al 1938 passà al dipòsit d’obres artísti-ques que la Generalitat ubicà a Manresa(*). Després fou venut pels canonges de la Seu, junt amb altres obres, als museus.

El M.N.A.C. (Montjuïc) només tenia opció o cabals per adquirir-ne un, havia d’escollir entre el de Greixer o bé el de Guils. El nostre havia estat retocat i per tant es va triar el de Greixer. El de Sant Esteve anà a parar al Museu del Prado (Madrid) on es pot contemplar. Per error i el mal costum de no contrastar, a algunes publicacions (G.E.C.,”Avui”,Guies,etc.) consta que aquest frontal és al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

(*) “Patrimoni de Manresa. 13.05.38, a comisió de Museus per encarrec de Lluís Roviralta, certificat per Notari En J.M.Català
-Dues taules, un guardapols, diversos pinacles d’un retaule S.XI.
-Un frontal romànic S.XII (Procedents de Guils)

L’ESTANY MAL

Es troba al cim de la muntanya e Guils, a La Cerdanya, ha estat fa temps eixugat. Pilats pel seu crim, fugí terra enllà empès pel remor-diment. Arribà a la vora d’aquest estany i un pastor li oferí un bocí de pa, que refusà. Desesperat es precipità a l’estany, les aigües van bullir i van cremar tots els peixos. L’estany restà maleït i des d’aleshores no hi podia viure cap peix i si hom hi tirava truites per poblar.l, es morien. Al seu fons hi ha una ciutat anomenada Guils, de la qual era fill Pilats i que es va destruïr al moment precís de la crucifixió de Jesús. Sorgirà de sota les aigües el dia que Jesús torni a la Terra.

(Amades 1509 Rondallística Folklore de Catalunya)

LES OVELLES DE L’ESTANY MAL

Cal aclarir que l’Estany Mal, malgrat radicar en terme de Ger, correspon al poble de Guils, perqué temps passats, entre tots dos pobles s’establi una permuta. Als de Guils interessava aquest estany per regar, car els anava molt millor l’aprofitament de les aigües que no pas les del que es servien, i que radicava en el seu terme.
En canvi, als de Ger suspiraven per les aigües d’aquest estany.D’ací que es posaren d’acord amdós i van fer el canvi.

Però anem a la llegenda: Una ramada d’ovelles pasturava durant l’estiu pels prats que envolten l’estany, tranquilament estaven ajegudes damunt l’herbatge quan va apareixer un marrà negre que gaudí de totes. Quan van neixer els xais tots eren negres. L’any vinent, tornaren a engegar les ovelles i també les xaies negres, que ja eren grandetes. I aparagué altre volta el marrà negre, però aquesta vegada, en veure les xaies negres va emetre un bel llastimós i al punt van quedar totes mortes. Eren les seves filles. Des de llavors que es coneix l’estany amb el nom de Mal.

(Versió del Sr.Francesc Pons de Meranges)